joan manuel serrat - cremant nuvols
Cremant núvols passa el sol
vertical i el món s'atura.
Demanant pietat al foc
s'amaguen les criatures
a l'ombra de qualsevol
ombra que Déu els procura.
Cremant núvols passa el sol.
El dia cau de genolls
pidolant la migdiada.
A les parpelles amb son
els rellisca un fil de baba
i tot dol i res no vol
i tot pesa i res no passa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
L'ànima abandona el cos
tèrbola i embriagada.
Fantasia d'una mort
d'eternitat limitada.
No treu banyes el cargol
ni s'enfila a la muntanya.
Cremant núvols passa el sol.
Vigila en travessar el bosc
que als matolls, orfes de pluja,
podria calar-s'hi foc
si els freguessis amb les cuixes.
A l'ombra del teus llençols
t'espero, no triguis massa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
Patrona dels inactius,
Santa Mandra del migdia,
protegiu l'amor furtiu
-si així ho vol Déu, així sia-,
especialment al juliol
quan, reclamant companyia,
cremant núvols passa el sol.
Cremant núvols passa el sol,
i tu i jo cardant a l'hora
que en altres contrades plou
i una altra part del món plora.
Uns de festa, altres de dol.
Uns lluiten, d'altres s'abracen.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
QUEMANDO NUBES
Quemando nubes pasa el sol
vertical y el mundo se detiene.
Rogando piedad al fuego
se esconden las criaturas
a la sombra de cualquier
sombra que Dios le procura.
Quemando nubes pasa el sol.
El día se hinca de rodillas
mendigando la siesta.
De los párpados, con sueño,
resbala un hilo de baba
y todo duele y nada quiere,
y todo pesa y nada pasa.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
El alma abandona el cuerpo,
turbia y embriagada.
Fantasía de una muerte
de eternidad limitada.
No saca los cuernos el caracol
ni se encarama por la montaña.
Quemando nubes pasa el sol.
Cuidado al cruzar el bosque
que los matorrales, huérfanos de lluvia,
podrían arder
si los rozaras con los muslos.
A la sombra de tus sábanas
te espero. No tardes demasiado.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
Patrona de los inactivos,
Santa Pereza de la tarde,
proteged el amor furtivo
-si así lo quiere Dios, que así sea-,
especialmente en julio,
cuando reclamando compañía
quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes pasa el sol
y tú y yo echando un polvo mientras
en otros rincones llueve
y otra parte del mundo llora.
Unos de fiesta, otros de luto.
Unos luchan, otros se abrazan.
Quemando nubes pasa el sol.
Quemando nubes el sol pasa.
Obrint Pas - Esperant
Esperant veure la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant que algú t’escolte.
Esperant que no es barallen.
Esperant anar a classe.
Esperant passar l’examen.
Esperant els primers crits.
Esperant dormir les nits.
Esperant que el cos cresca.
Esperant ser una tempesta.
Esperant que ell et mire.
Esperant que ella et cride.
Esperant a fer-te dona.
Esperant a ser persona.
Esperant a viure plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant a ser la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant el primer fill.
Esperant a ser l’espill.
Esperant l’enyorança.
Esperant tenir esperança.
Esperant a morir plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant.
Tota una vida
esperant.
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia.
I quan arribe l’hora de la partida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
faré foc en la llar de la mentida
i encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia
Pep Sala 'La taverna d'Old John' (Old John's Tavern)
Lam FaM Lam FaM
Pensaments en negre i els diners comptats la nostàlgia la podràs trobar
DoM SolM Lam
al port a la taverna d'Old John.
I el poetes que van fracassar, quatre músics que sempre han tocat
cançons amb l'esperit de James John.
DoM SolM Lam FaM DoM SolM Lam
Vell John, és la llegenda viva del lloc i mai deixarà el seu racó.
FaM DoM SolM
El camí que porta a la taverna d'Old John és ple de desenganys.
Lam FaM DoM SolM Lam
És un home noble i torna de tot, segur que t'acollirà a les seves mans.
Anant aquí després de tant de temps, em sembla veure la mateixa gent
perduts en les històries d'Old John.
Les seves fotos omplen les parets, els seus records aturats en el temps
el vell John les observa amb el cor.
Té por de poder perdre un dia aquest lloc, i mai deixarà el seu racó.
El camí que porta fins a Dublín està ple de paranys
Aquesta terra és noble i sense cremar, segur que t'acollirà a les seves mans.
DoM SolM FaM SolM
Records de guerra, camises gastades,
DoM SolM FaM SolM
les cares cremades, és tot el que he trobat.
El camí que porta a la taverna d'old John
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
