Esperant veure la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant que algú t’escolte.
Esperant que no es barallen.
Esperant anar a classe.
Esperant passar l’examen.
Esperant els primers crits.
Esperant dormir les nits.
Esperant que el cos cresca.
Esperant ser una tempesta.
Esperant que ell et mire.
Esperant que ella et cride.
Esperant a fer-te dona.
Esperant a ser persona.
Esperant a viure plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant a ser la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant el primer fill.
Esperant a ser l’espill.
Esperant l’enyorança.
Esperant tenir esperança.
Esperant a morir plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant.
Tota una vida
esperant.
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia.
I quan arribe l’hora de la partida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
faré foc en la llar de la mentida
i encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia
Obrint Pas - Esperant
Pep Sala 'La taverna d'Old John' (Old John's Tavern)
Lam FaM Lam FaM
Pensaments en negre i els diners comptats la nostàlgia la podràs trobar
DoM SolM Lam
al port a la taverna d'Old John.
I el poetes que van fracassar, quatre músics que sempre han tocat
cançons amb l'esperit de James John.
DoM SolM Lam FaM DoM SolM Lam
Vell John, és la llegenda viva del lloc i mai deixarà el seu racó.
FaM DoM SolM
El camí que porta a la taverna d'Old John és ple de desenganys.
Lam FaM DoM SolM Lam
És un home noble i torna de tot, segur que t'acollirà a les seves mans.
Anant aquí després de tant de temps, em sembla veure la mateixa gent
perduts en les històries d'Old John.
Les seves fotos omplen les parets, els seus records aturats en el temps
el vell John les observa amb el cor.
Té por de poder perdre un dia aquest lloc, i mai deixarà el seu racó.
El camí que porta fins a Dublín està ple de paranys
Aquesta terra és noble i sense cremar, segur que t'acollirà a les seves mans.
DoM SolM FaM SolM
Records de guerra, camises gastades,
DoM SolM FaM SolM
les cares cremades, és tot el que he trobat.
El camí que porta a la taverna d'old John
Sau - És inútil continuar
Hores que passen com sempre
esperant-te una vegada més
de la nit d'ahir em turmenta
el teu cos blanc, jove i calent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me
és inútil continuar.
Dies que passen com sempre
allunyant-te de mi un cop més
on estaves ahir al vespre
quan tenir-te era tan urgent
sempre suplicant
sempre demanant
sempre maltractant-me.
Cansat d'esperar-te,
tu vols destrossar-me
és inútil continuar
no sóc més que un joc per a tu
et segueixo allà on vas
sóc com un gos perdut.
A les nits que estic calent
et necessito i no hi ets
un dia d'aquests et deixaré.
Mesos que passen com sempre
dies de vital necessitat
si et pogués tenir calenta
ofegant-te entre les meves mans.
Els Pets - Pau
Pau treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell mig d'amagat
d'una petita oficina
on es guanya la vida
amb un contracte temporal.
Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i un marroquí mig ilolegal
i a l'habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.
Pau és com la resta,
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals.
Però al mateix temps es mou,
vol canviar el mon.
Pau no espera des de la trinxera
Pau te clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra
Pau demà tornarà a començar.
Pau te proves cada dia
de la pornografia que escampa
el mon neoliberal.
Pau hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.
Pau no és cap heroi,
no te vocació
de ser carn de santoral.
Però per dormir tranquil
ha de seguir.
Pau no espera des de la trinxera,
Pau te clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.
Raimon - Jo vinc d'un silenci
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenen
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
Joan Manuel Serrat 1968 - Paraules d'amor (Palabras de amor)
Ella que em va estimar tant, jo m'he l'estimo encara
(Ella que me quiso tanto, yo la quiero aún)
plegats vam travessar una porta tancada.
(juntos atravesamos una puerta cerrada)
Ella com us ho podre dir, era tot el meu mon llavors
(Ella, como os lo podría decir; era todo mi mundo )
quan a la llar cremava només paraules d'amor...
(cuando en la hogera quemaba sólo palabras de amor...)
Paraules d'amor, sencilles i tendres
(Palabras de amor, sencillas y tiernas)
no en sabiem més, teniem quince anys
(no sabiamo más, teniamos quince años)
no haviem tingut gaire temps per apendre'n
(no habiamos tenido demasiado tiempo para aprender)
tot just despertavem del son dels infants.
(justamente despertabamos del sueño de infancia.)
En teniem prou amb tres frases fetes
(Teniamos bastante con tres frases hechas)
que haviem après d'antics comediants,
(que habiamos aprendido de antiguos comediantes)
d'històries d'amor, somnis de poetes,
(de historias de amor, sueños de poetas)
no en sabiem més, teniem quince anys.
(no sabiamos mas, teniamos quince años.)
Ella, qui sap on es, ella, qui sap on para
(Ella, quien sabe donde esta, quien sabe donde anda)
la vaig perdre i mai més he tornat a trobarla
(la perdí y nunca más he vuelto a encontrarla)
pero sobint en ferse fosc de lluny m'arriba una cançó
(pero a menudo al oscurecer de lejos me llega un canción)
belles notes, bells acords, belles paraules d'amor.
(bellas notas, bellos acordes, bellas palabras de amor.)
Paraules d'amor, sencilles i tendres
(Palabras de amor, sencillas y tiernas)
no en sabiem més, teniem quince anys
(no sabiamos más, teniamos quince años)
no haviem tingut gaire temps per apendren
(no haviamos tenido demasiado tiempo para aprender)
tot just despertavem del son dels infants.
(justamente despertabamos del sueño de infancia.)
En teniem prou amb tres frases fetes
(Teniamos bastante con tres frases hechas)
que haviem après d'antics comediants,
(que habiamos aprendido de antiguos comediantes)
d'històries d'amor, somnis de poetes,
(de historias de amor, sueños de poetas,)
no en sabiem més, teniem quince anys.
(no sabiamos mas, teniamos quince años.)
Si et va bé
Avui veig tant plens els braços
i tant buides les mans;
ara sento per allà on passo
com creix el desengany.
Ja el neguit és a les cases,
l'amor és un combat;
ja la gent no gosa creure,
però vol seguir esperant.
Si et va bé,tu i jo sense enganys,
si et va bé,no te'n vagis mai,
si et va bé,seguirem caminant
tots dos junts,sempre endavant.
N'hi ha que viuen la tempesta,
no dormen mai en pau;
n'hi ha que de vegades s'aixequen
buscant la llibertat.
Pels carrers i per les vies,
als camps i a les ciutats,
pel teu cor i per la vida,
la roda anirà girant.
Si et va bé...,seguirem junts lluitant
tots dos sempre canviant.
S'han vessat ja les paraules,
els extrems es van tocant;
ara ja no hi ha distàncies,
avui tots som iguals.
No escoltis els que et diguin
que tot és negre o blanc,
fes cas dels que t'expliquin
que tot pot ser veritat.
No hi ha ningú que em sàpiga dir
quin és el millor camí,
no hi ha ningú que estigui segur.
Només tu pots decidir
si vols seguir amb mi.
Si et va bé...,seguirem endavant
tots dos,sempre canviant...
seguirem caminant,
tots dos junts,sempre canviant.
